Arrel de la web > Informació detallada > Darrers 30 anys de l’urbanisme a Campos

Darrers 30 anys de l’urbanisme a Campos

dissabte 1 de desembre de 2012

L’any 1974 el Pla general de Campos recollia un conjunt d’intervencions a Sa Ràpita-Estrenc que d’haver-se duit a terme tendriem un “S’Arenal II”. La reacció social davant la desmesurada proposta de la macrourbanització de Ses Covetes va culminar en la llei 3/84, la primera llei que declarava un espai natural protegit a les Illes Balears, Es Trenc-Salobrar de Campos.

Les Normes Subsidiàries (d’ara endavant NNSS) de 1991, que són les vigents, recullen entre sòl urbà i urbanitzable de Sa Ràpita unes 650 Ha. Només els sòls urbanitzables suposaven 350 Ha per uns 20.000 habitants. L’urbanitzable del que parlam és el HTM II de Son Durí II que, originàriament, ocupava 28,75 Ha amb 1.725 places.

Els efectes generals de la LEN i les dues lleis de Directrius, la primera, la del PP (la 6/99) i la seva modificació amb el Pacte de Progrés (la 9/99), deixaren les hectàrees de Sa Ràpita en 222 Ha. A Son Durí II li fou d’aplicació la limitació a 60 hab/Ha del Pla d’ordenació de l’oferta Turística 1995 (d’ara endavant POOT) i el 1997 s’aprovava inicialment el Pla Parcial d’aquell urbanitzable.

Amb l’excusa del redactat de les Directrius d’Ordenació del Territori, el Govern (95-99 en mans del PP de Jaume Matas) prohibeix als Consells adoptar mesures de protecció.

Amb la redacció final de les Directrius d’Ordenació del Territori (d’ara endavant les DOT) es protegeixen els primers 500 metres des de la mar, i per tant les DOT afecten una tercera part d’aquesta urbanització. També es limita la superfície màxima de creixement deixant-ne la precisió al Pla Territorial (PTM).

En la legislatura 1995-1999, des del Consell de Mallorca es proposa la desclassificació de Son Durí II (entre altres urbanitzables). L’aprovació inicial és a final de la legislatura (la que va tenir més consellers que actuaven amb criteris nítidament ecologistes de la història: 5 PSM i 2 IU) i l’aprovació definitiva ja és a principis de la legislatura 1999-2003. Els promotors ho impugnen.

El mes novembre de 1999, la Comissió Insular d’Urbanisme denega l’aprovació definitiva de la desclassificació argumentant que ja era sòl rústic. Els promotors ho impugnen. La denegació del Pla Parcial te un efecte fulminant addicional: com que s’havien aprovat noves NNSS (1998) s’havia d’entendre que, quan s’aprovaren les DOT, no hi havia en tramitació cap pla parcial i, en conseqüència els terrenys esdevenien rústics.

La legislatura 2003-2007 governen PP-UM. Aproven el Pla Territorial de 2004. Amb l’excusa que els urbanitzables de Sa Ràpita estan “sub iudice”, s’hi preveuen 4.000 places en falses ART’s. Llavors el Pla Territorial de Mallorca assigna a Campos un creixement de 77,62 Ha per a ART a Sa Ràpita, entre elles la de Son Durí II i 19,06 Ha per a creixement no condicionat: 96,68Ha.

Les DOT limiten el nou sòl que es pot establir i que el Pla Territorial el precisa municipi a municipi: si el planejament municipal preveu més creixement, el municipi ha d’eliminar l’excedent. D’aquestes 19,06 Ha que Campos podia créixer sense haver-les de destinar a reconversions, al 2003 ja se n’havien consumit 10,32 amb la urbanització de Ca n’Estela per tant, Campos només pot créixer en 8,74 Ha.

Respondre a aquest article